Jaume Claramunt 🎗️ (@jaumeclaramunt) [similar]

Penedès, Catalonia

Jaume Claramunt 🎗️ (@jaumeclaramunt)

Tu també vas venir en un temps de fred i soledat: l’amor va ser un oratge damunt del gebre gris. Flors oblidades escampaven perfum de primavera en els àmbits glaçats, càlida neu d’efímeres flors blanques. Amb tristesa les recordo a l’hivern que en una sola nit les ha glaçades.
(Joan Margarit)
.
.
.
.
.
#geopx #dslrcatalonia #shot_flair #ilovepiques #natureprimeshot #fiftyshades_of_nature #nature_perfection #tv_aqua #descobreixcatalunya #ig_catalonia #gaudeix_cat #poblenoudeldelta #igerscatalonia #raconsde_catalunya #total_catalunya #paisatges_de_catalunya #ok_catalunya #quebonicaescatalunya
#deltadelebre #raconsde_terresdelebre #terresebre #terresdelebre #igersebre #ampostadeltadelebre #turismelarapita #Nikon_te #reservadelabiosfera #total_tarragona #igerstgn #qbdelta

Jaume Claramunt 🎗️ (@jaumeclaramunt)

Si parlo dels teus ulls em fa ressĂł
cadiretes de boga i un ponent de coloms.
Els teus ulls, tan intensos com un crit en la fosca.
(M. M. i Pol).
.
.
.
.
.
#geopx #dslrcatalonia #shot_flair #ilovepiques
#natureprimeshot #fiftyshades_of_nature #nature_perfection #tv_aqua #coloms #dove #doves #pigeon #wings

Jaume Claramunt 🎗️ (@jaumeclaramunt)

Damunt el blau o dins el blau
o encara darrere el blau
apareixen les figures signes o estrelles
la ratlla que separa l'alè que uneix
i el color s'accentua que hi hagi diu MirĂł
una gran contundència de color
i es mouen les ones del blau damunt la tela (Albert RĂ fols-Casamada)
.
.
.
.
.
#geopx #dslrcatalonia #shot_flair #ilovepiques
#natureprimeshot #fiftyshades_of_nature #nature_perfection #tv_aqua #socnikon
#descobreixcatalunya #ig_catalonia #gaudeix_cat #discover_catalonia #igerscatalonia #raconsde_catalunya #total_catalunya #paisatges_de_catalunya #ok_catalunya #lanscape #landscapelovers #ig_countryside #total_landscapes #cotlliure #collioure #catalunyanord #paĂŻsoscatalans

Jaume Claramunt 🎗️ (@jaumeclaramunt)

No sé per on camino, sé només
que vaig cap al no-res.
Fa molt de temps que em destrueixo.
No sabré mai on sóc.
No podré veure mai
la veritable mar al fons. Se’m dóna sols mirar
temporalment les coses.
(Joan Vinyoli)
.
.
.
.
.
#catalunya_portraits #portraits #tv_depthoffield #creativeoptic #tv_dof

Jaume Claramunt 🎗️ (@jaumeclaramunt)

Avui fa cinc anys que vas anar-te'n. Cinc anys en què el teu esclat de llum es va anar apagant davant nostre. Sense fer soroll, gairebé sense avisar, discretament com t’agradava . Cinc anys com un cop de puny a l'estómac. Cinc anys que són tot just ahir. Cinc anys tement oblidar, patint per no poder oblidar. Ni un sol moment.
Tot just fa cinc anys, sense saber tot el que se n’anava amb tu, vaig escriure't uns mots desesperats. Avui, ningú no sap què donaria per poder-te'ls dir a cau d'orella.

AMORS COM LLUERNES
Hi ha amors oceànics que t’arrabassen, com un tsunami,
com un mestral indomable, com un diluvi evangèlic.
I hi ha amors discrets, d’una senzillesa balsàmica.
Recordo com et brillaven els ulls pel carrer major de Chatham,
l’olor arreu de ceba caramel·litzada, evocant somriures,
els scones a mitja tarda, el te amb massa llet que bevĂ­em litĂşrgicament.
Aquella tendra malenconia dels estius a Anglaterra.
Hi ha amors tel·lúrics, com una sacsejada de plaques tectòniques,
amors amb l’aspror de la terra eixuta que et cal conrear
amb constĂ ncia devota, pacientment, insistentment.
I ara em ve Estellés en la veu potent i greu de l’Ovidi
esclafint el vers com qui aboca veritats incontestables, sense miraments.
Nosaltres havĂ­em optat per bastir el nostre amor amb paraules discretes,
mots que t’amaren com el plugim persistent pels pujols de Kent.
Paraules rotundes que se’ns arrelaven, lentament,
com l’heura s’arrapa a les parets eixorques.
I ara, aquesta buidor feridora al ventre, el neguit de la casa en silenci,
l’esglai de les llargues nits de solitud, la certesa inqüestionable de l’absència.
Hi ha amors com avingudes magnĂ­fiques de fileres arbrades
amb polidesa matemĂ tica,
i hi ha amors com un carrer empedrat,
fet d’instants de felicitat encaixats maldestrement,
petits moments de melangia, de complicitat.
Ara em tornen les càlides tardes d’estiu mentre feinejaves al jardí
i jo et mirava i sèiem, satisfets, contemplant la verdor esponerosa.
I el cafè llarg, amb tan de sucre, on reféiem l’espai que havíem construït,
el paradís secret on el món s’aturava.
(cont.)
More...